Hola gent!
Sóc a Almunia de Godina. Com
ja us vaig comentar, he passat un parell de dies a l'hospital. Tot i que la
doctora, en les diferents visites m'ha recomanat tornar cap a casa i fer molt
de repòs, com que duia un bon xute d'antiinflamatoris i tenia moltes esperances
posades en el meu projecte, aquest matí he seguit camí.
La Marta, l'ATS dels
bombers, m'ha vingut a recollir a l'hospital, tal com havíem quedat, per dur-me
cap a la sortida de Saragossa. Però ella i la seva parella m'han acabat portant
fins a Almunia.
Un cop aquí he anat cap a
l'Ajuntament. La Glòra ja havia telefonat i m'estaven esperant la regidora de
serveis socials, la Sònia i l'assistent social, la Margarita Cebrian. M'han
portat a un hostal i m'han donat un tiquet per a un entrepà i un altre par a
l'esmorzar de demà.
Porto tot el dia al llit.
He tingut molt de temps per a reflexionar aquests últims tres dies. L'esquena
em segueix fent molt de mal i no em veig capaç de seguir amb la marxa.
Volia seguir per
principis i perquè realment crec en el que he començat, però a part del vostre
suport, no hi ha hagut manera de que la marxa tingués cap repercusió als
mitjans de comunicació. Potser sóc massa optimista i pensava que la resposta
seria molt diferent del que ha estat. Estava convençut de què com que el meu
problema és el de moltíssima gent, hi hauria molta més moguda i la gent es
faria seva la meva protesta i així, tots plegats podríem intentar aconseguir
alguna cosa. Però la veritat és que he quedat molt decebut.
És cert que allà on he
anat he trobat gent molt maca, que m'ha ajudat i m'ha animat a seguir el camí
i, francament, els ho agraeixo moltíssim a tots i totes. Però el que m'ha
decebut és la resta de la gent. Potser, ja us ho he dit, sóc massa optimista,
però tenia l'esperança de que la gent es solidaritzés amb un problema que
afecta moltíssimes famílies, que ens hauria de fer sortir a tots al carrer i
fer un PROU ben gran. Veig que la realitat és molt lluny de les meves
esperances i això és el que m'ha deixat ben decebut.
Així que després de
rumiar-ho molt i molt, i malgrat la il·lusió que des d'un principi havia posat,
les coses han anat com han anat. La meva esquena m'ha dit que prou i que fins
aquí hem arribat. Per això, molt al meu desgrat , us he de comunicar que avui poso
fi a la meva marxa, al meu projecte de solidaritat i torno cap a casa.
Demà començaré a fer dit
a veure si trobo qui em porti cap a Barcelona i d'allà cap a Manresa. Quan
arribi, em tornaré a posar en contacte amb vosaltres a través del bloc.
Moltes gràcies per totes
les mostres de suport que m'heu anat donant i per l'esforç que molts han fet
per ajudar-me en la marxa.
Fins aviat
companys i companyes.
1 comentari:
Tal vez en primavera habría sido diferente, tal vez si no hubiera liga, ni elecciones, ni estuviéramos tan metidos cada uno en uno mismo y sin pensar enm el conjunto habría sido diferente,
Quédate con lo positivo, con lo que has aprendido sobre la gente, de bueno y de malo, con lo que has aprendido sobre ti mismo y sobre los límites.
Enhorabuena por la iniciativa y por el tramo realizado.
Tal vez en primavera...
Publica un comentari a l'entrada