El camí fins a
Lleida, com ja us vaig comentar, ha estat molt més lleuger que el del dia
anterior, tot i que les conseqüències es deixaven sentir per tot el cos. A més,
el fet que no plogués, també ha contribuït a millorar la marxa.
He fet un tros
del Camino de Santiago, per camps i hortes.
L’únic
inconvenient del camí han estat les pedres i els bassals, però no res si ho
comparem amb el trajecte d'ahir.
A Lleida, ja us
vaig comentar que m’esperaven uns amics del meu nebot, el Rafa. Els vull agrair
de tot cor la llarga xerrada que vam tenir, tant al Marc com a l’Arnau. S’han
fet seu el meu projecte i han decidit d'escampar-lo per les diferents facultats
de la seva universitat als murs informatius, xerrant amb els companys,...
Ens vam fer una
fotografia amb la bandera que porto al llarg del meu trajecte. És una bandera
amb dos colors: el vermell que vol reflectir la indignació per la situació
actual; i el verd que és el color de l’esperança i és el que penso que no podem
perdre mai.
Gràcies per
dedicar-me aquest parell de minuts diaris i seguir el meu bloc. Això m’està
donant moltes forces per seguir el meu camí.
Amb en Marc i l'Arnau
1 comentari:
Molta sort per demà i bona marxa !
Publica un comentari a l'entrada