BUJARALOZ-OSERA DE EBRO

Avui sí que ha estat un dia ben dur. Això de creuar els Monegros és tota una aventura! Tinc molt clar que, si més no a peu, no ho tornaré a fer.

A dos quarts de 8 del matí sortia de Bujaraloz i xino-xano he anat fent via. A les 6 de la tarda arribava a Osera de Ebro.

Osera és un poblet menut amb una gent molt i molt acollidora. Quan he arribat, l'Enrique, el regidor, no em podia atendre, però m'esperaven un matrimoni, en Rafael i la Lourdes que treballa a l'Ajuntament. M'han dut cap al bar i han demanat que em portessin un entrepà. Mentre jo anava menjant, hem estat parlant de la marxa i de la fenomenal situació en què es troba el país. Hem passat una molt bona estona i jo he quedat encisat amb una gent tan amable.

Com que la Glòria no m'ha pogut trobar allotjament per al proper poble, tenia un problema per a demà. Jo ja em veia dormint al ras. I, francament, el temps no acompanya massa.

L'Enrique no em podia rebre, però m'ha telefonat . Després d'agrair-li l'hospitalitat, li he comentat que la meva amiga no havia pogut trobar-me allotjament per a demà. M'ha dit que no em preocupés per res. S'ha posat a buscar allotjament a Alfajarín, però la cosa no està molt segura. De tota manera m'ha dit que no m'amoïni, que al ras no dormiré, que ell se'n encarregarà de buscar-me un lloc. L'agutzil, la Marisol, també s'està movent en aquest sentit.

M'han dit que demà pel matí vagi a esmorzar al bar, que ells ja ho pagarien. Els he comentat que no acostumo a esmorzar, però tant sí com no, m'han fet assegurar-los que hi aniria, ni que fos a prendre un cafè amb llet.

Hem quedat amb l'Enrique demà, al bar, per parlar de la marxa i perquè em digui cap a on m'he de dirigir per poder trobar allotjament.

Després que m'oferissin l'entrepà i l'esmorzar de demà, he pensat que tot i la marxa, estic molt millor que molta gent que no té ni un tros de pa per a posar-se a la boca.

I em fa una ràbia terrible pensar en les cadenes de comerços on venen menjar que tenen l'obligació de llançar el que els sobra de cada dia i no està en massa bon estat, en lloc de donar-ho a la gent que ho necessita. Si fins i tot obliguen els treballadors i les treballadores a desembolicar i trinxar els productes perquè ningú no els pugui aprofitar! Sort n'hi ha (i ho dic perquè sé de llocs on ho fan) que hi ha treballadors i treballadores que es neguen a fer-ho, que deixen el menjar al contenidor (dins o al costat) perquè la gent que ho necessiti ho pugui recuperar. Si fins i tot deien que posarien multes de no sé quants centenars d'euros a qui veiessin remenar els contenidors d'escombraries. Això, realment, és ser uns miserables! No en tenen prou de deixar passar gana a la gent que, a més, intenten impedir per tots els mitjans que es busquin la vida, ni que sigui als contenidors. És una vergonya! M'agradaria veure aquestes persones que posen aquestes normes en la situació de pobresa en què es troba molta gent. Segur que canviarien radicalment els seus plantejaments. I és que de teves a meves....

Tot i que tinc els peus i les cames que em fan figa, estic la mar de content perquè he conegut una gent molt maca i aprofito per agrair-los un cop més les seves atencions.

Us adjunto una fotografia que m'he fet amb el matrimoni. Ho he aconseguit! Finalment he descobert la manera d'enviar les fotos amb el mòbil. Abans no acabi el viatge, aconseguiré dominar el telèfon com ho fa la canalla! (o així ho espero)

Així que per demà la cosa no està massa clara. La primera intenció és anar a Alfajarín, però depèn del que em digui l'Enrique aniré a un lloc o un altre.

Bona nit, companys i companyes i fins demà.

Afajarín