ALCARRÀS-FRAGA

Avui , dimarts ha estat tot el dia plovisquejant i el viatge s'ha fet bastant pesat i monòton.

A les 8 del matí he sortit cap a Fraga. La primera meitat del viatge l'he feta per la carretera nacional, però després he tornat a agafar el Camí de Sant Jaume.

He arribat a Fraga a les 4 de la tarda i m'he dirigit cap a l'Ajuntament, on la Glòria ja els havia informat de la meva arribada. L'assistent social m'ha rebut i m'ha portat cap a la residència Sagrado Corazón de Jesús. L'encarregada de la residència, l'Elisabet m'ha portat a una habitació per a 10 persones on he trobat un senyor que es dirigeix cap a Barcelona i que també hi passarà la nit. És bo trobar companyia després de tants dies. Després, la mateixa Elisabet m'ha donat el sopar.

Demà tenia previst d'arribar només fins a Candasnos, però hauré de fer més via i anar fins a Peñalba, que és a uns 34 quilòmetres de Fraga. La raó: Candasnos és un poblet tan menut que no tenen alberg i no trobaria lloc per a passar la nit. Per aquestes terres comença a fer fred.

Avui he pensat molt en una amiga meva i li vull dedicar el trajecte. És l'Arantxa, d'Icod de Vinos, Tenerife. Resulta que l'Arantxa, a conseqüència d'una operació va quedar immobilitzada de cintura cap avall. Viu en un pis petit, amb unes escales molt estretes i, com que a casa seva no tenen prou recursos, no pot sortir al carrer des de fa alguns anys. Una abraçada molt forta, Aranxa i el meu record des d'aquestes terres.

El que no m'arriba a entrar al cap és com un govern pot estar fent el que fa amb la sanitat. Retallen els recursos econòmics i personals dels hospitals, cobren un euro per recepta als pensionistes (cosa que, segons estan dient en alguns països, no és massa legal), treuen el dret a la sanitat per a les persones sense papers, als immigrants amb papers els redueixen les prestacions, volen privatitzar hospitals públics molt importants i que diàriament atenen milers de pacients, han aturat processos d'investigació molt importants, redueixen el personal mèdic dels ambulatoris...

I els nostres drets?

Com és possible passar-te la vida amb una retenció del sou per a finançar la seguretat social; pagant puntualment els nostres impostos i, que quan un dia necessites assitència et trobis que, segons quina, no la podràs rebre. Si fins i tot tinc una amiga amb càncer, que viu al poble i si es vol traslladar per a rebre la quimioteràpia, s'ha de pagar l'ambulància de la seva butxaca!

És indignant!

On han quedat els drets de les persones? Com pot ser que els diners que entre tots, i amb tant d'esforç estem pagant, vagin a parar a tapar forats dels bancs en lloc de convertir-se en serveis per a la població? Com es pot prioritzar els interessos d'entitats bancàries (que després resulta que contínuament van publicant els seus beneficis) als interessos de les persones d'on surten aquests diners?

És evident que ens hem de moure!

Aquesta situació és realment insostenible. I que no ens vinguin amb més mentides de que hem estirat més el braç que la màniga, perquè això ja no s'ho empassa ningú! No podem permetre que un govern, triat democràticament, es giri en contra de la seva població d'aquesta manera i només defensi les empreses que es volen quedar amb la sanitat pública.

És intolerable!

Peñalba