CALAF-CERVERA

I comença el segon dia de trajecte. A les 8 del matí surto de Cervera. Al cap de poca estona, dues persones m'han vingut a saludar perquè havien llegit la notícia de la meva marxa a Regió 7.

Tenia previst anar per autovies, però avui he descobert que hauré d'anar per la carretera general, perquè per les autovies, a peu, no s'hi pot circular.

El problema de les butllofes s'ha anat agreujant pel camí. En arribar a Sant Ramon, he hagut d'aturar-me en una benzinera i demanar una cadira per poder treure'm les sabates i canviar-me els mitjons: ara tinc butllofes de sang i els dits del peu esquerre ben inflats! Ves quin entrebanc!

Amb dificultats, però sense aturar-me, he arribat a Cervera. Allí, la meva amiga ja havia contactat amb unes monges de la residència de la Sagrada Família. M'han rebut molt bé i ara ja sóc a l'habitació. Ja m'he rentat, he fet la bugada i ara sóc al llit perquè no sé com posar els peus a terra.

Demà pel matí aniré a l'ambulatori a veure si hi podem fer alguna cosa. Si no és així, molt em temo que m'hauré de quedar a Cervera i ajornar l'itinerari de demà per a demà passat. Què hi farem! Tot i així, confio que a l'ambulatori em donin algun remei per poder seguir el camí.

Ja sabeu que, a part de la motxilla (que amb la roba, el sac... pesa 25 quilos) vaig amb una mà davant i l'altra darrera. Vull dir que, després d'estar tants anys a l'atur, no porto ni cinc. Els contactes de la meva amiga ja s'han acabat. Així que vaig demanant als amics que es facin ressò de la meva marxa a la premsa i a tots els mitjans de comunicació que sigui possible perquè, francament, aniria bé que algú es solidaritzés i m'oferís un plat calent o un lloc on aixoplugar-me durant la nit.

Ja m'han informat que hi ha un diari digital a Tenerife que segueix i publica el meu blog, que la gent d'allà està anant a les ràdios i d'altres mitjans per a escampar la informació. Quins bons amics que vaig fer allà!

Així que des d'aquí us agrairia que si teniu coneguts que visquin al llarg de la meva ruta i  que estiguin disposats a donar un cop de mà, els aneu informant del meu projecte. De la mateixa manera que, si teniu possibilitat de posar-vos en contacte amb mitjans de comunicació d'aquestes zones, els expliqueu una mica de què va la meva aventura.

Jo segueixo confiant que me'n sortiré prou bé, amb butllofes incloses. Només cal que puguem fer arribar la informació al màxim de gent possible.

I res més, per avui! Demà serà un altre dia i ja veurem com va la cosa. Bona nit a tothom i una abraçada molt forta per a tots els qui, amb paciència i bona voluntat, (que ja sé que en sou molts) aneu seguint aquesta història.

I demà, si tot va bé:

Bellpuig