dijous, 22 de novembre del 2012

PEÑALBA-BUJARALOZ


Avui ha estat un dia molt més tranquil. He sortit a dos quarts de 10 del matí de Peñalba, després d'acomiadar-me del senyor alcalde.

El tram era només de 8 quilòmetres, però en sortir del poble ja m'he trobat una altra d'aquelles pujadetes que sembla que m'empaitin per aquestes terres.
A les 12 ja era a Bujaraloz. He anat cap a l'Ajuntament, les regidors no hi eren, però m'han donat un tiquet per a poder comprar un entrepà i un refresc per al sopar.

Després he anat cap a la parròquia on m'esperava mossèn Samuel. És un jove colombià amb moltes ganes de fer coses. Una persona encantadora. Hem estat parlant més d'una hora i mitja. Jo li he explicat la meva situació i el meu projecte. Ha anotat l'adreça del bloc de la marxa, m'ha demanat el meu telèfon i m'ha donat tot el seu suport, però no només això: en acabar de xerrar, m'ha dut fins l'hostal que hi ha davant de la parròquia i, de la seva butxaca, m'ha pagat una habitació per a passar la nit.

Per la tarda, a les 7, hem tornat a quedar per a seguir xerrant del tema. I és que aquesta situació actual no es pot aguantar de cap de les maneres. Cada dia hi ha més gent dormint pels carrers, sense feina, sense casa i sense cap possibilitat de millorar. Al mateix temps seguim escoltat que indulten polítics corruptes que han fet estafes de l'alçada d'un campanar. Tenim uns governs que escombren sempre cap a casa, sense importar-los un rave a qui s'enduen pel davant. Això sí, donant facilitats a les grans empreses perquè engrandeixin els seus ingressos, donant facilitats als qui pretenen comprar les entitats públiques que entre tots hem pagat amb els nostres diners...

És angoixant, decebedor i vergonyós!

Jo estic convençut que si per una vegada anéssim tots a votar i votéssim als candidats que realment creiem que defensen els nostres interessos, la cosa canviaria de debò.  No s'hi val quedar-se a casa "perquè la política d'aquest país és una merda" o  perquè "total sempre acaben sortint els mateixos". Si no recolzem als qui es prenen seriosament els interessos de les persones, segur que mai no podran fer la seva feina. I tampoc si val allò d'anar a votar per por i donar suport a partits que no t'acaben de fer el pes perquè "són un mal menor". Així hem arribat on som ara. Pensar que el grup del govern ha guanyat per una gran majoria havent tret menys vots reals que a les passades eleccions, que van perdre!!!!

Ja que vivim en un sistema democràtic, n'hem de fer ús. I si els partits que pugen amb un programa, en arribar al poder canvien radicalment les seves directrius, s'ha de poder denunciar públicament i moure'ns fins que aconseguim canviar les coses.

El que no és admisible és quedar-se immòbil pensant que res servirà per a res i anar-se queixant de la situació. Hem de pendre més consciència social i posar-nos al lloc dels qui estan patint les terribles conseqüències on tot aquest tripijoc de bancs i de grans empreses  ens han dut.

Cadascú a la seva manera, cadascú dintre de les seves possibilitats,  els hem de demostrar que encara som vius i que no tenen cap dret a trepitjar-nos. I, sobretot oblidem allò de què "a mi la política no m'interessa",  perquè això és només enganyar-se a un mateix. La política és el que vivim dia a dia, les retallades que patim, els desnonamnets que s'estan sofrint, les humiliacions que hem de veure i viure... Per tant, la política interessa a tots aquells que vivim en societat, perquè és la manera en què es fa funcionar aquesta societat.

Bé, després d'aquesta disertació, hauré de començar a acomiadar-me.

Demà serà un dia dur. Toca el llarg tram dels Monegros i m'he de començar a preparar per aquest repte. Una forta abraçada per a tothom i que passeu una molt bona nit!

Osera de Ebro



3 comentaris:

dolors buron ha dit...

increible!!!!!! el teu esforç, la teva voluntad i la teva fe !!!!!!!! endavant Manel tots estem al teu costat !!!!!!!! una abraçada ben forta!!!!!!

Anònim ha dit...

Ànims Manolo, no defalleixis en el teu intent, d'aquí poc possiblement
estigui en una mateixa situació laboral com tú amb una edat no gaire
llunyana de la teva.

Toastvillage

sab. ha dit...

Tu ja saps que no estàs sol. Ja tens més de 4500 visites entre el català i l'espanyol. Però ahir vas trobar un company de cami que et va recordar el que ja saps també. Tens el teu Àngel, que et guarda, escolta'l pel camí i donem tots, les gracies a Deu, per cada nou dia.
Cada dia que passa admiro més la teva valentia, la teva resistència i voluntat. Prego perquè aviat trobis persones d'empenta com tu, que et vulguin acompanyar caminant al teu costat de manera física, que quan arribis a Madrid arribisamb una bona colla d'amics.Ja saps qui soc.