Hola amics i amigues,
Avui dissabte, m’han
pogut més les cames que el cap i, en lloc d’anar a Bellpuig, m’he arribat fins
a Bell lloc d'Urgell, és a dir que he fet uns 45 quilòmetres.
Ha estat un dia molt i
molt llarg. Quan he sortit de Cervera ja plovia, no ha parat en tot el dia i jo
he fet el mínim de parades possible.
La sorpresa ha estat
que a dos quilòmetres per arribar a Bell lloc d'Urgell han vingut la meva
filla, el seu company, el meu germà i la meva cunyada.
El meu germà ha baixat
del cotxe i m’ha acompanyat, a peu, els últims quilòmetres que faltaven per
arribar al poble.
Un cop allí, per tal
de trobar algun lloc per a dormir, hem anat a buscar l’alcalde, el senyor
Ramon, i la regidora, Montse, que eren en una festa del poble. S’ha
portat molt amablement i m’ha obert l’alberg (que en aquestes èpoques és
tancat) per a mi sol. Els agraeixo moltíssim les seves atencions i la seva bona
disposició per a donar-me un cop de mà.
Els peus segueixen
igual. La meva filla m’ha fet les cures i després m’he anat a dormir.
Us vull explicar una
anècdota: avui he fet una cursa amb dos caragols. N’heu fet mai cap? Ja, ja,
ja!
Aprofito per
agrair-vos tots els missatges d'ànim Jo segueixo dient que no vaig sol, vaig
amb un munt de gent i tots plegats arribarem a Madrid. I com que cada cop en
som més, hem de deixar constància a les xarxes socials. La gent ha de prendre
consciència de com estan les coses, de què d'aquesta manera no podem seguir.
Som massa gent els qui estem sense feina i sense casa i cada cop la cosa va a
més.
No ho podem permetre!
Ens hem de mobilitzar i fer alguna cosa. La gent que
hi ha al govern ha estat triada per la població i tenen l’obligació de
treballar en profit d’aquesta població i no d’aixafar-la i girar la cara, com
estan fent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada