ALFAJARÍN-SARAGOSSA

Bona tarda a totes i tots,

Avui ha estat un dia difícil. A 2/4 de 9 del matí sortia de Alfajarín i m'esperaven uns 26 quilòmetres per poder arribar a la ciutat de Saragossa. Una fita important en el recorregut, a partir d'aquí direcció sud cap a Madrid.

A 2 quilòmetres de la capital de l'Aragó la cama ha començat a senyalar-me que volia fer-me la guitza i he optat per agafar un autobús per tal de no forçar-la més.

A la capital he fet el que fa la majoria de gent, visitar la basílica del Pilar, potser amb l'esperança que aquesta visita tingués algun efecte en el meu estat físic. A la sortida de la basílica i després de fer-me aquesta fotografia, la cama ha dit prou !!!

En una cantonada de la plaça m'he quedat immobilitzat. La policia local m'ha atès en un primer moment, però les ambulàncies devien tenir massa feina (o potser n'hi ha poques de guàrdia) el cas és que, 3/4 d'hora més tard, ha arribat una ambulància dels bombers que, en fer-me un primer reconeixement, ha optat per portar-me a l'Hospital Miguel Servet. En Luciano, el metge dels bombers,  s'ha ofert per ajudar-me i ell mateix a trucat a Sant Vicenç de Castellet per tal de poder explicar als companys en quina situació em trobo. Gràcies Luciano !

Aquí a l'hospital estic en observació a urgències tot esperant que demà puguin fer una diagnosi més acurada del meu estat de salut. De moment està clar que els nervis estan inflamats i que les dues o tres hernies els estan premsant.

Ara em toca descansar i menjar calent.

He pogut comprovar com, malgrat les retallades dels serveis públics, els treballadors d'aquest serveis continuen ajudant i atenent la gent que ho necessita. Aquest és el país que necessitem, on la gent treballa per a la gent, ajuda a la gent, es solidaritza amb la gent.

I ara en un llit i sense possibilitat de saber com acabarà el dia de les eleccions al parlament de Catalunya. Sort que algú em trucarà i me'n farà cinc cèntims, que aquí no hi ha televisió ni radio.

Sigui com sigui vull arribar a Madrid, encara que hagi de combinar el camí a peu amb altres formes de desplaçament.

Demà sabré en quin estat em trobo i quan podré continuar el camí.

Que tingueu bona nit i recordeu, en aquest dia internacional contra la violència de gènere, que aquesta és la violència més íntima i colpidora que pot rebre qualsevol ésser humà. Que tant a Catalunya com a la resta de l'Estat, els poders públics ha baixat la guàrdia sobre aquest tema.